Al llarg de
l’assignatura he anat canviant la visió inicial que tenia sobre la relació
entre ciència, tecnologia i societat. Revisant l’avaluació inicial
m’adono que les respostes que vaig donar inicialment, i que ja van ser
revisades després de finalitzar el debat , s’han modificat. Aspectes com que la tecnologia no és
ni molt menys només saber dominar les TIC, o que les TIC en sí no són
necessàries per transmetre el contingut sinó per fomentar i dissenyar
situacions que afavoreixin l’aprenentatge dels alumnes.
És important poder reflexionar sobre la
incorporació de les TIC en els processos d’ensenyament – aprenentatge i
identificant-ne les possibilitats per arribar a un aprenentatge significatiu
per part dels alumnes.
Les
diferents activitats que hem anat fent al llarg del semestre ens han aportat
coneixements i ens han ajudat a construir-los. La informació avui en dia està a
l’abast de tothom. El què és difícil és crear i potenciar bones activitats
d’ensenyament – aprenentatge que permetin la construcció de coneixement, a
partir de la interacció amb el medi i amb les altres persones. Un aprenentatge
significatiu a partir de l’acció, la construcció, la col·laboració...
El
debat realitzat és una activitat que em va aportar
molts coneixements i, sincerament, per l’experiència anterior que tenia, no
m’ho esperava. Va ser una experiència conjunta, interactiva, molt ben
dissenyada i amb potencial per a l’aprenentatge significatiu.
Els
mapes de conceptes i d’argumentació també han
estat una eina fonamental. Poder “dibuixar” la teoria per entendre millor els
conceptes i les relacions que s’estableixen entre ells és important i ajuda a
clarificar idees. El tema de l’argumentació, tal com vaig dir en el seu moment,
és essencial per a qualsevol persona adulta, per tal de resoldre problemes,
situacions, saber argumentar i contrargumentar, saber explicar-se i justificar
de manera clara.... És una forma de coneixement superior imprescindible que
moltes vegades no es treballa prou o no se li dóna la importància que es
mereix.
Finalment el
projecte. Ha estat una experiència que, si ve ens ha dut molta feina i
hores de dedicació, ha valgut la pena. Començant pel disseny i la
fonamentació psicopedagògica, passant pel seu desenvolupament i implantació i,
finalment, avaluant.
L’experiència ens ha portat a
entendre que, tal com explica Jonassen, és imprescindible poder
identificar problemes que poden constituir activitats d’aprenentatge
significatiu. És a dir, entendre i reconèixer l’ensenyament com una manera de
solucionar problemes. És fonamental també entendre quin és el paper que ha de
tenir l’alumne i quin rol ha d’assumir el professor. Partint d’una perspectiva
constructivista, hem d’entendre a l’alumne com un subjecte actiu a l’hora
d’aprendre, que interactuï amb els altres, de manera social i col·laborativa.
Per altra banda, el professor ha de saber guiar, orientar el procés per tal
d’ajudar a l’alumne a construir coneixement de manera significativa.
Montse Cunillera Catà
